Fragment del Diàleg de la pel • lícula Ivan Rubliev d’Andrei Tarkovski:
-Un home menteix sense poder aturar-se.
– Mira, Tomàs! Et dic que miris.
• Què he de mirar?
– Res, ximple!
(…)
-No ho entenc: Com va ser que et vaig agafar d’aprenent?
• Sempre tens algun motiu per enrabiar-me. El mateix Teófanes va dir: “El veu fins al que està sota terra i li agraden les creus amb sostre.”
-Llavors eres una altra persona, t‘esforçaves i no menties.
(…)
– Saps què va dir Teófanes de les teves creus tallades, amb sostre a dues vessants?
“No són gran cosa aquestes creus.”
-A més, t’agrada molt menjar. No comprenc, com pots dibuixar després.
• Quan la panxa ronca, quina idea pot venir al cap?
-Si només sents aquest rum-rum.
– Que feliç ets Tomàs! Per tu tot és senzill i està bé.
-Només resant, l’ànima pot anar del visible a l’invisible.
