Neixo en un petit poble d’interior, situat en una antiga posada romana de la via Augusta. Començo a pintar als 12 anys perquè veig a casa de la meva àvia uns petits paisatges dibuixats pel meu avi a qui amb prou feines vaig conèixer.
Descendent per part materna d’antics terratinents vinguts a menys ja des del segle XVIII dissimulaven els seus orígens “marranos”. De família camperola per part paterna, el cognom del qual apareixen referències escrites en inventaris de masies locals del segle XII.
Barreja de declivi burgès i practicitat camperola, dec el meu amor a la pintura a una ínfula transmesa pel meu avi matern. Persona de gran sensibilitat, mal caràcter i memòria fotogràfica, anota i dibuixa les seves peripècies durant la guerra d’Àfrica. El seu càrrec d’intendència li permet portar els seus diaris sense que els seus companys ho descobreixin.
Fill de pare paleta, que forja la seva pròpia fortuna a base d’esforç i silenci, d’ell ni hereto la visió estoica de la vida ni l’amor pel treball.
De petit vaig estar molt marcat pel meu pare i la seva allargada ombra. Només vaig escapar dues vegades durant la meva infantesa. Una va ser a Toledo, on vaig poder veure per primera vegada al Greco.
L’altra fou quan vaig guanyar un concurs local de dibuix i el premi era un viatge en globus aerostàtic.
Ple de fortes contradiccions, a la matinada em debato entre la dinàmica exploradora i la estàtica improductiva.
Començo a exposar les meves pintures coincidint amb la mort del meu pare per una sobtada malaltia.