Els llibres són els teus amics que t’endus de casa i t’ajuden molt, sobretot al principi. Les lectures que duia a sobre són les que he anat descobrint a través de l’arrel de la pintura i sobretot dels llibres de l’Antoni Llena. Les lectures són com un arbre que es va ramificant en altres autors que vas descobrint. El meu arbre de llibres brota de Llena, de Brodsky, cap a Kavafis, Sandro Penna, Gombrowicz, Rilke,… aquests són més protagonistes al principi del Diari, ja que eren amb qui més em comunicava llavors.
Von Schmerz und Vernunft
schon gehts du,
und wenn meine Füße
sich wieder fremd anfühlen
möchte ich dich wieder dabei haben
werde ich dich wieder dabei haben, obwohl
meine Hand schon mit dir ist.
Vielleicht mit Horaz plauderst du,
vielleicht mit jenen, ein bisschen.
Mit jenen fühle ich mich, eher als
mit diesen, eher als mit keinem.
Andere werden mir anbieten
und andere werden gehen.
Del Dolor i la Raó
ja t’en vas,
quen els meus peus
es tornin a sentir aliens
voldria recuperar-te
et recuperaré! Toi i que
la mà ja està amb tu.
Potser amb Horaci estàs conversant
Potser amb ells, una mica
em sento, més que no pas
aquests, que amb ningú.
Altres vindran a oferir-me
I d’altres s’en aniran.
Fragment “Berlín Hermannplatz – Diari en Imatges”.
15 de juliol de 2009